(Foto: El Mundo)

 

L’Alcaldessa Colau i el seu entorn més proper, d’ençà la mateixa nit electoral, van començar el procés de construcció de la nova Ànima Pública: actituds, prioritats i accents més humans del nou equip que lidera la ciutat:

  • recompte de persones sense sostre sobre el terreny;
  • mesures urgents contra la pobresa i l’exclusió; gir pressupostari en les polítiques públiques;
  • dotar de contingut el concepte “canvi” i satisfer les expectatives i l’esperança que el lideratge de Colau havien despertat a la ciutat.

 

Amb la construcció de la nova narrativa de la institució i del nou lideratge en marxa, arriba el MWC com el primer test internacional per al nou equip que dirigeix la ciutat: un aparador internacional atractiu perquè la ciutat continuï enamorant, seduïnt i millorant el seu posicionament global; el món tecnològic i digital “mira” a Barcelona; les photo-ops de Zuckerberg corrent per la Sagrada Família o Montjuïc és una campana promocional que moltes ciutats somiarien.

 

En aquest context de “run run” de vaga dels transports públics de la ciutat -escenari previst i previsible: els sindicats, legítimament, aprofiten els esdeveniments més rellevants per fer sentir la seva veu i defensar els seus interessos – l’Alcaldessa Colau pren la iniciativa amb un gest valent i arriscat liderant personalment les negociacions:

 

 

I en el moment de màxima exposición la cara que mostró BCN aquests dies és de:

  • vulnerabilitat: col·lapses viaris, transports publics bloquejats, la nova L9 també cau;
  • decepció, descontent i desencís de congressistes i visitants al MWC pels problemes de mobilitat: fent que l’experiència d’aquests “ambaixadors” de Barcelona al món siguin de vagons i estacions de metro col·lapsats; persones que demanen obertament que sigui una altra ciutat que aculli el MWC en el futur;
  • una ciutat que fa la vida més difícil als seus habitants.

 

I mentre BCN mostra la seva cara més fràgil, les competidores somriuen i passen a l’ofensiva: Cristina Cifuentes festejant i oferint-se als organitzadors, Paris, Shanghai i altres ciutats ho fan de manera més sutil, per la via diplomàtica.

 

Sense voler sacralitzar el MWC, però si existeix un consens compartit que BCN te una petita joia a les mans, que és desitjada per moltes ciutats; si BCN no ha tingut mai un estat al carrera que l’ajudès… no seria lògc que aquesta oportunitat s’intentas preservar i protegir; no jauría de ser un afer d’estar? O hem oblidat quan Fira de Barcelona era subalterna d’IFEMA?

 

Millore el MWC:

  • Socialitzem i horitzontalem els seus beneficis i impacte econòmic;
  • Aniem els poders públics a racionalitzar la bogeria, la cobdícia i l’avarícia d’aquells que multipliquen els preus d’habitacions d’hotels i serveis, sense mesura -comprometent la viabilitat futura del congrés;
  • Abordem perquè TMB necessita 150 directius -una bona part ex alts càrrecs o ex-alcaldes recol·locats de determinats partits?

 

I quina resposta dona l’Alcaldessa?

“Estos días, a raíz de la huelga de metro en Barcelona, he leído cosas como “Colau se sienta del otro lado”, como si la “…

Posted by Ada Colau Ballano on dimarts, 23 / febrer / 2016

no he deixat de ser activista, continuo sent la mateixa, una de les vostres”;

Aquesta setmana ha estat difícil”; “Ho he intentar…”.

 

No hi ha dubtes que ha estat una setman complicada per a ella i el seu equip; només em pregunto si no “haurà estat una semana pitjor per a la ciutat i el seu futur”.

Quan el MWC hagi passat i s’analitzin i avaluïn les decisions i els processos, caldrà extreure algunes lliçons sobre aquest episodi. N’avanço 3:

  • L’Alcaldessa Colau, el seu equip -així com els “Ajuntaments del Canvi”; encara han de demostrar que en la governança dels conflictes son capaços de trobar respostes que superin el bloqueig. Els vaguistes li han guanyat el pols a l’Ajuntament; han aprés la lliçó i hi tornaran;
  • l’Actitud de l’Alcaldessa d’implicar-se en primera persona en les negociacions és un gest honest, valent i contundent en la bona direcció; però a banda de les actituds inclusives, de ma estesa i bona voluntat, un nou model relacional basat en actituds positives de mediació, resolució de conflictes i seducció -que son necessàries, com es garantiesen resultaste? Com es garanteix que l’any binen no succeirà el mateix?

Costa imaginar episodis com aquest en mandats de Margall o Trias;

o en ciutats com Madrid, Donosti, Londres o Berlin?

BCN és avui més fràgil avui en l’escenari internacional?

  • L’Alcaldessa ha perdut una oportunitat de gunyar-se més autoritat i confiança més enllà del seu espai electoral. L’ànima de l’Ada Colau activista, complementada amb una Alcaldessa capaç de fer créixer i impulsar el futur estratègic de Barcelona sorprendria a moltes persones que encara avui no li reconeixen el seu lideratge.

 

Alguns sais reflexionaven sobre l’”aprenentatge sobre les errades”:

Sovint quan innovem cometem errors. És millor admetre’ls ràpidament i posar- se a millorar.”, Steve Jobs;

Els errors es perdonen sempre, si hom te el coratge d’admetre’ls.” Bruce Lee;

Si vius prou temps, cometràs errades. Però si aprenen d’elles serem millors persones. El secret resideix en com portes l’adversitat, no com t’afecta.”, Bill Clinton.

 

@aleixcuberes, director i creador d’@ingenia_pro

Tagged with:
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>