L’Oriol March, del Diari ARA, va proposar a un seguit de consultors en comunicació pública reflexionar i compartir una mirada en relació a les eleccions municipals del 24 de maig.

Valors i conceptes com el de la coherència, la proximitat i l’autenticitat seran protagonistes que mai en aquestes eleccions.

Aquestes son algunes de les nostres reflexions:

 

0. Punt de partida:

En un moment en que el buit de desconfiança i desafecció entre ciutadania i política és més gran que mai:

  • els “fidels i creients” dels respectius partits son cada cop menys;
  • en canvi els “escèptics, indecisos i promiscus” son decisius per conformar majories i governs.

 

Els candidats d’avui han rebut una herència els codis vells de fer campanya electoral -espectacle, aparença i imatge i ciutadans com consumidors passius-, en la gran majoria de casos es limiten a repetir el que venen fent des de fa molts anys.

Quant més que mai el moment cultural que vivim demana un canvi profund, hi ha molt poc espai per a la innovació, repensar els models de relacionar-se amb les persones en campanya electoral.

Si volem que la reputació de la política millori hem de construir un nou model relacional -emocional i afectiu- que pivoti entre:

 

  1. uns Valors i Actituds noves: la humanització, l’alteritat, l’empatia,    estructures inclusives -horitzontal i verticalment;
  2. la substitució de l’aparença, l’espectacle i la imatge de la Política per una Ànima, un Cor i un fons autèntics;
  3. i la construcció del sentiment “que als candidats els importen les persones“.

 

Això vol dir re-construir:

VALORS → ACTITUDS → PARAULES → IMATGES → 

GESTOS/FETS → LIDERATGE 

O.M: 1. Quins mecanismes poden posar en pràctica els partits per acostar la política als ciutadans en aquestes eleccions municipals?                      

  • Canviar l’ànima i la cultura de la campanya: el ciutadà ja no és un  consumidor passiu, ara és actor, activista i vol ser decisor en tot allò que    afecta a la seva vida quotidiana;
  • Visualitzar clarament que es trenca amb l’ADN de la “vella política”: espectacle, aparença i imatge;
  • Sense coherència no es pot construir confiança ni credibilitat. Les persones i els equips que fa 4 anys que escolten el batec del carrer tenen una   proximitat que els “arribistes” no podran inventar-se en poques setmanes.
  •  L’autenticitat: a la frase de “com una lleona que protegeix els seus cadells” -que clamava Pablo Iglesias al tancament de les eleccions d’Andalusia- no s’hi  arriba sense una trajectòria, uns referents i unes complicitats compartides.
  • Nou Lideratge Públic: “els candidats representen una nova manera de fer i sentir o no?”; constructor de consensos?;
  • Visió clara on volen portar el municipi i el paper que volen per a les persones.

 

O.M. 2. Coneixes algun tipus de campanya innovadora que hagi dut a terme algun candidat arreu de l’Estat que li serveixi per donar-se a conèixer o bé per rendibilitzar l’acció de govern?

3. Quines eines es poden fer servir per fomentar la participació ciutadana a l’hora d’elaborar el programa generar frustracions posteriors?

 

Les inèrcies culturals heretades, les pors i el nul espai que es deixa a la creativitat i la innovació en les campanyes explica que haguem arribat fins aquí.

 

  • Ara la tendència que s’imposa entre els candidats és fer un “curs accelerat de carrer“. L’Antoni Postius a Lleida ha dedicat unes hores de cada dia durant una setmana per conéixer les experiències de les persones corrents del carrer: fent de quiosquer, al mostrador d’una botiga, pagès, taxista…
  • Un altre element interessant és l’eclosió dels nous petits formats: visites a cases particulars o entitats i associacions, on el candidat pot superar l’estil declaratiu i discursiu i desplegar les seves dots relacionals, respondre directament les preguntes directes dels assistents i demostrar què porta dins i si pot seduïr en la distància curta.

En ambdós casos es tracta de recuperar el batec ciutadà que la política ha perdut en els despatxos oficials.

No dic que no siguin actituds i gestos en la bona direcció. Però si has de tornar al carrer, vol dir que abans has deixat d’anar-hi. I fer-ho a pocs mesos i setmanes de les eleccions delata una actitud poc autèntica. Si fas un moviment com aquest, fes-ho des del minut 1, de fa 4 anys, i seràs més creïble.

A més a més, avui una bona gestió, un bon full de serveis i resultats no garanteixen la re-elecció per si sola. Encara menys inaugurar a corre-pressa les obres abans de les eleccions. Tampoc sortir al carrer a fer-se fotos besant nadons i àvies, ni visitant mercats 2 mesos abans de les eleccions. Es busquen referents sòlids!

 

O.M. 4. En aquesta campanya irrompran amb força partits com Podem i Ciutadans, amb forta presència a les xarxes socials i amb una estructura territorial diferent a les formacions tradicionals. Què se’n pot aprendre, del seu exemple? Tenen algun perill, les seves estratègies?

 

La cultura digital avui és de codi obert:

  • es trenquen jerarquies: + horitzontalitat i + descentralització;
  • mans esteses i obertes: co-creació, co-coneixement, cooperació;
  •  i compartir.

Aquest ADN cultural digital -encara- no és assumit per la comunicació electoral digital. 5 debilitats importants:

  1. S’adreça a la pròpia tribu -només als convençuts;
  2.  bàsicament és emissora -propaganda + propaganda + propaganda- i molt poc permeable a la recepció i escolta; (nombre de seguidors i nombre de   persones que segueixen)
  3. Sofactivisme: “clica per salvar el món“;  no es guanyen eleccions ni es fan      revolucions des del sofà de casa clicant i compartint non-stop missatges jerarquitzats mitjançant les xarxes;
  4. L’obsessió per l’aparença i “qui la te més llarga“: compra de seguidors -    falsos-, compra de tendències…
  5. El medi digital no està pensat per conversar, reflexionar, persuadir ni seduir.

 

La campanya electoral digital, no serveix de res:

  • si no sabem respondre per què es convenient per a les persones que ens segueixin i ens acompanyin mitjançant les eines digitals;
  • si la vida digital de les campanyes no es transforma en interaccions reals i     tangibles;
  • si la campanya continua tancada i jerarquitzada als despatxos dirigents i no al carrer.

 

Altres elements d’interès:

  • A Uruguai la campanya presidencial va guanyar sense perfil oficial a Twitter.
  • “Dedica totes les energies a conèixer i conversar personalment amb tots els           veïns: la vida virtual no persuadeix ni sedueix. “
  • A la campanya de Romney 2012, un tweet abans de ser publicat, havia de tenir l’aprovació de 200 persones (?!).

 

La gènesi de les eines digitals que coneixem avui:

Howard Dean, Governador de Virginia i candidat derrotat per John Kerry a les primàries demòcrates de 2004, impulsà d’un grup de treball format per sociòlegs, comunicadors i joves de noves tecnologies. Aquest grup va sembrar la llavor del que avui coneixem com les eines digitals aplicades a la comunicació electoral. Sota el nom de l’”Estratègia dels 50 estats” van posar a disposició de simpatitzants:

 

  1. eines digitals per acompanyar els seguidors d’indrets remots o on la  majoria republicana era absoluta; reforçant així el sentiment de pertinença i afavorint la presència i la musculatura del partit/campanya;
  2. un model d’auto-organització sense estructures: involucrant-les i fent sortir la campanya fora dels despatxos i de la jerarquia: dotant de màxima autonomia a les diferents realitats de cada territori;
  3. les primeres eines que facilitaven les imicro-donacions de la campanya  en format web o correu electrònic per fer front a les donacions multi-milionàries republicanes.

El 2006 l’equip de Barack Obama assumeix com a propi el model Dean i amb l’ajut de Silicon Valley i el MIT afavoreixen la seva evolució al model que coneixem avui.

 

O.M. 5. En què consisteix la irrupció del whatsapp en campanya? Queden les xarxes socials obsoletes com a eina de treball per als equips de campanya?

El whatsapp de campanya és un intent -fallit- de construir la percepció de proximitat, però la realitat ens mostra que només es tracta d’una altra eina per a convençuts i utilitzada massivament només com a canal per emetre propaganda com a va ser l’SMS de l’11-m, els webs, els emails i les xarxes socials dels partits i de campanyes.”

I així ho van publicar:

Eleccions Municipals 2015 – ARA.cat from ingenia_pro

Voleu compartir experiències que coneixeu dels vostres candidats més propers? Son innovadors i valents o fan el de sempre?

 

PS: agraïr a tot l’equip de l’ara.cat la seva amabilitat. Sempre ens facin sentir com a Casa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>