En Joan Serra, periodista del Diari ARA, ens va proposar reflexionar a l’entorn de la pregunta:

“Per què els partits amaguen les sigles davant el nou cicle electoral?”

El debat és molt suggerent, no només perquè en poques setmanes els partits afronten les eleccions municipals -que obriran un nou cicle polític a Catalunya, sinó també pel moment que qüestiona, de manera descarada, la legitimitat dels vells codis i les velles actituds polítiques.

Aquestes son algunes de les reflexions que vam compartir per fixar el debat:

“0. Punt de partida:

Maya Angelou: “la gent oblidarà el que dius, el que fas però mai oblidarà com els fas sentir!”. (Matiso i defenso que és -molt- important el que es diu i el que es fa.)

1. Context

En un moment on els partits polítics estan qüestionats obertament i on la política és percebuda pels ciutadans com un greu problema:

  • la fidelitat dels votants als partits queda posada en dubte de manera           contundent;
  •  els “creients” dels respectius partits cada cop son menys;
  • en canvi els “esceptics i promiscus” esdevenen una realitat creixent i           empoderada;

Avui les sigles de partit -tant les institucionalitzades, com aquelles que no ho son encara- penalitzen, son radioactives i representen la darrera fortificació dels aparells, les jerarquies i les maquinàries dels partits.

I no només les sigles. Tot allò que en sigui la seva representació -cartells, pancartes, eslògans, tanques publicitàries…- està “contaminat” de laboratori, artificialitat i càlculs. Avui l’únic element capaç de sumar i de construir valor resideix en la capacitat emocional i afectiva dels candidats.

Les eleccions municipals son les més properes a la vida quotidiana dels ciutadans electors. El context social, polític i cultural que vivim ens porta a la “municipalització” de les diferents eleccions. Avui unes sigles, un logo, un eslògan o un cartell resulten ser una pèrdua de temps, de diners i d’esforços per escoltar, l’electorat, arribar-hi i motivar-lo -així com també un insult a la intel·ligència de les persones.

Guanyarà el cicle electoral de 2015 -andaluses, municipals i autonòmiques, catalanes i espanyoles… – aquells candidats que hagin construït un factor emocional diferencial.

Per una altra banda hi ha elements de cultura política i de distribució de poder que també expliquen com hem arribat fins aquí: el debat, la generositat i la solidaritat han estat expulsades dels nuclis de presa de decisions dels partits i han estat substituïdes per estructures rígides d’obediència i servitud. “Quin atractiu o quina capacitat de seducció pot tenir això?”.

Les sigles, colors corporatius, logos o els eslògans dels partits ja no representen reputació ni prestigi i tampoc construeixen valors diferencials afegits.

A aquesta pèrdua d’influència social els partits  hi han respost i l’han intentat inflexionar amb més enrocament intern abraçant-se al màrqueting. Malgrat que “uns colors vius i un envoltori amable” no serveixen per construir l’`Anima ni el cor dels partits; tampoc per humanitzar-los i dotar-los de profunditat, recorregut i substància.

Les regles del joc i l’hegemonia partidista en la vida social no tornaran a ser les mateixes. El nou temps serà igualment exigent en els nous moviments emergents com “Podem”, “Guanyem” o els que vindran. Hi ha un pas fer cap a una nova cultura política i la substitució de valors i elits. Els ciutadans volen esdevenir els “shapeholders” en la nova narrativa de les estructures partidistes.

Avui Podem no és tant una marca ni unes sigles sinó un estat emocional de denúncia i aspiracional. La seva cingladura estarà igualment sotmesa a l’escrutini critíc i desconfiat d’un públic que amb la mateixa faciltiat que crea eines les pot enterrar.

En funció del context i de les decisions que prengui el valor emocional i el charming de de Podem s’anirà desgastant o la seva reputació es reforçarà -sobretot si continua no tenint ningú al davant com alternativa.

El missatge ciutadà als partits és clar:

  • “socialment sou molt poc útils”;
  • “no sou omnipotents”;
  • “podem construir i obtenir resultats sense vosaltres”;
  • “o us humanitzeu o encara sereu més irrellevants”.

Aquest missatge també hauria de ser escoltat i atès als partits que volen reforçar i visualitzar una Nova -manera de fer- Política i un Nou Lideratge Públic.

2. Possibles sortides davant aquesta situació:

  • Evolucionar cap al model de partits nord-americà: on son molt fràgils institucional, política i socialment;
  • Que els moviments socials -sectorials- agafin el relleu de les estructures    partidistes,  construint un Lideratge corporatiu afectiu, emocional, inclusiu i amb voluntat de servir, amb utilitat social i voluntat transformadora;
  • Obrir els nuclis decisors dels partits per incorporar a persones            representatives de la societat que no siguin del partit;
  • Més transparència: “més portes i finestres obertes, més llums, taquígrafs i molt més streaming” dels nuclis decisors dels partits.”

I així ho va recullir l’ARA:

Més enllà d’aquets elements, s’espera un canvi d’actituds i codis -més que generós- dels agents polítics que ajudin a reconstruir la legitimitat del sistema democràtic i institucional.

Els partits i els candidats que més s’esforcin en aquesta direcció, estaran en millors condicions d’escoltar el clam ciutadà.

@aleixcuberes és director d’@ingenia_pro.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>