Aquesta setmana hem vist passar la Història davant de nostre i hem estat testimonis de la noblesa d’una determinada manera d’entendre, sentir i fer Política.

El dia a dia del Servei Públic i la Política d’avui dia s’ha convertit en un teatre permanent de soroll i gesticulacions absurdes; és ple decepcions i de NOs; de deslleialtats, colors grisos i foscos; sense somriures. Fins que arriba un dia que tot canvia i ens permet tornar a somiar. Tornar a creure que la Política és l’art de fer possible allò impossible. I que malgrat els dies freds i en blancs i negres, de tant en tant hi ha color i felicitat.

Malgrat la insensibilitat i la fredor dels algoritmes i els motors de cerca; malgrat l’espiral permanent trituradora de les notícies i de l’actualitat; malgrat ser esclaus del conceptes #tempsreal i #timelines  de les xarxes socials; aquests dies doncs, tenim l’oportunitat d’aturar-nos #actitudslow i copsar la magnitud de tot plegat.

A. ESTATS UNITS:

1. Paraules.

Ens situem al 2007 en les primàries demòcrates per a la presidència dels Estats Units. Debat entre candidats a Carolina del Nord, quan en un moment determinat:

Els republicans van atacar i ridiculitzar la innocència i la manca d’experiència i capacitat del futur president.

2. Imatges.

Uns anys més tard, en un altre continent, els protagonistes de l’episodi futur es trobarien per primer cop. El caràcter i l’actitud del president son dos pilars del seu carisma:

3. Fets.

Un any després. Des de la Cabinet Room, presidida pel quadre de la signatura de la Constitució nord-americana:

Missatges importants:

  • la fi del temps dels essencialismes dogmàtics i sectaris;
  •  reconèixer que 50 anys després l’actitud macho/línia dura/guerra no ha aconseguit els objectius i assenyalant -de facto- la data de caducitat i la inutilitat de l’embargament;
  • restabliment de les relacions diplomàtiques;
  • acceleració de l’obertura econòmica per afavorir que les reformes democràtiques segueixin l’efecte cinglera (cascada);
  • als crítics: us entenc i us respecto, però és hora de mirar endavant; blindant-se  internament sota la figura del Papa;
  • reactivació del concepte “The AmericaS” i el “todos somos americanos“.

B. CUBA:

A la mateixa hora, 150 kms al sud-est de Florida, en una realitat paral·lela, l’homòleg cubà escenificava un canvi inimaginable poc temps enrere:

A l’illa tot és diferent. Allò de “a lo cubano” pren una nova dimensió quan es tracta de posar en escena una pàgina d’or de la Història recent.

Sobten la guayabera militar -coll descobert- i els galons. Però també aquella retòrica tant antiga; el passi de les pàgines acabades de llegir i el no mirar a la càmera; i la simbologia dels retrats de les 3 ànimes de l’ADN fundacional de la Cuba revolucionària.

Els noms propis del missatge: Fidel i el Papa.

El missatge de fons:  reconeixement de l’alteritat i una aposta per “l’art de conviure amb les nostres diferències”.

El simbolisme de la força amb que un cop s’ha acabat de llegir les pàgines de la declaració, es recullen els papers, s’endrecen i copegen sobre la taula per anunciar el final d’acte, son tota una declaració d’intenció i de l’estat d’ànim.

C. EL PAPA FRANCESC:

78 anys i l’exemplificació del #softpower, ànima de la nova Diplomàcia Pública: somriures, bonhomia, magnetisme i gestos suaus; saviesa jesuítica; humilitat i discreció i un alt sentit de l’empatia i l’alteritat.La seva fórmula de construcció del lideratge públic en forma d’el·lipsi non-stop és extraordinària:

 Actituds → Paraules → Imatges → Gestos/Fets → Lideratge

(i torna a començar, cada vegada apujant més el llistó.)

(El premi Nobel de la Pau per quan?)

Destacar també la figura del seu alter ego, el seu Secretari d’Estat, el lleial Pietro Parolin: un altre constructor de ponts i cosidor de sensibilitats, que es va posar a prova al Vietnam -impossible.

D. EL PROCÉS INTERN NORD-AMERICÀ:

Arribar al discurs de la Cabinet Room ha estat excepcional. (Hollywood ja ha situat els seus vistaires recopilant fonts i informacions. Serà una pel·lícula mestra, segur. Dirigida per Oliver Stone?)

Els intents de rehabilitació de la confiança entre Estats Units i Cuba son innumerables. La gran majoria s’han anat teixint al xup-xup. Alguns amb més o menys llum, altres de molt discrets. Sempre condemnats al fracàs degut a personalismes, oportunismes, traïcions i deslleialtats, filtracions, ego-errades monumentals, partidisme i política en minúscula.

La cuina interna nord-americana aquest cop es va conjurar per vèncer tots els obstacles. Els més importants: el sectarisme d’alguns alts funcionaris i diplomàtics del Departament d’Estat i el Departament de Defensa; la CIA i el partidisme de l’oposició republicana.

Tres noms propis:

  • Ben Rhodes, començà el 2007 amb l’equip que gestionava les relacions amb els periodistes i mitjans de la campanya Obama; fins i tot va formar part de l’equip de Jon Favreau, redactant discursos per al candidat. Ha estat a la Casa Blanca des del 2008. Avui és la ma dreta de Susan Rice, l’ex ambaixadora dels Estats Units a l’ONU i ara Consellera de Seguretat Nacional del president. Fou el seu enviat directe, l’emissari presidencial en les converses a Canadà i al Vaticà.
  • Jim McGovern, el congressista demòcrata de Massachusetts. L’encarregat de mantenir els ponts – i el back channel- amb la cúpula cubana. I de construir els tallafocs necessaris i mantenir l’ordre per què l’oposició del Congrés a qualsevol moviment, gest o iniciativa no ho dinamités tot.
  • John Kerry, el Secretari d’Estat i Senador sènior, ha treballat la relació personal amb els senadors republicans més hostils i desconfiats de tota l’operació. La confiança amb el seu col·lega d’escó, el senador per Texas John McCain, ha estat important per evitar revoltes a les bancades republicanes.

Permeteu-me posar sobre la taula la relació entre les crisis cubanes i els presidents Demòcrates: la crisi del míssils cubans i els Kennedy i l’episodi d’aquesta setmana i Obama.

E. CONSEQÜÈNCIES:

Aquesta sacsejada te algunes conseqüències importants.

1. Per part nord-americana:

  • Florida, un dels swing states que s’han de guanyar si es vol arribar a la Casa Blanca, que cada cop era menys republicà, viurà una catarsi interna profunda i espectacular. Game on per al demòcrates, mentre els republicans s’abracen als extrems de la dissidència més ideologitzada i més status quo.
  • Serveix d’exemple la reacció enfadada i contundent del jove senador republicà per Florida -i una de les promeses per a les presidencials de 2016- Marco Rubio:

Faré tot el possible per tirar enrere aquests canvis“.

  • Les expectatives de ser candidat a les primàries republicanes de Rubio, s’han esvaït. I els republicans si s’enroquen encara més mirant al passat, perdran una oportunitat d’or per començar a construir una nova narrativa que sumi.
  • La dissidència cubana de Miami te una oportunitat d’or de fer un relleu generacional que els situïn com a facilitadors del canvi i la transició de la nova etapa: pragmatisme vs. dogma.
  • Geoestratègicament, que Obama apagui el foc cubà, li fa sumar centralitat i lideratge a la zona. Fins i tot la Veneçuela – el següent objectiu- de Maduro ha tingut paraules i reacció amable.

2. Per part cubana:

  • el règim guanya legitimitat interna i internacional;
  • alleugiment de la fragilitat i les dificultats amb la que governava Castro      que s’ha de traduir en fer més fàcil la vida civil a l’illa;
  • el Partit Comunista pilotarà la transició política;
  • Se situen com a interlocutors privilegiats entre Veneçuela i Estats Units;
  • més obertura econòmica, més dòlars, més intercanvis, més turisme, més inversions, la construcció d’un nou sector privat cubà -classes mitjanes- … i al final de la cadena, la transició democràtica (mantenint el peatge d’alguns privilegis).

F. LA LLIÇÓ MÉS IMPORTANT:

Triomf rotund del #softpower, ànima de la nova Diplomàcia Pública: “ni vencedors, ni vençuts!”, “les dues parts acaben el viatge amb dignitat”.

Aquesta realitat contrasta amb el fracàs i la solitud de la doctrina Aznar basada en l’actitud de rancor i essencialisme -volent visualitzant vencedors i vençuts (p.e.: Carromero). Vist en perspectiva és una llàstima que l’Estat espanyol renunciés a jugar un paper de mitjancer, d’àrbitre i de constructor de ponts. Rajoy s’ha pujat al carro guanyador des del minut zero.

Missatge també cap a Putin: “la força i la duresa no son la solució”.

 G. FINAL:

La imatge és brutal: un president en la recta final de la seva presidència; el partit del qual ha estat escombrat del Capitol en les seves segones eleccions mid-terms; desgastat i en les hores més baixes de popularitat; demostra que la coherència i una nova manera de sentir i fer Política, que ens retorni la confiança i ens faci somriure i sentir-nos orgullosos, és possible i te “premi”.

El president lame-duck sembla que no és tant coix -ni acabat- com algú desitjaria. Immigració, medi-ambient i la política internacional marcaran els mesos finals i l’inici de la construcció del seu llegat. Thank you Mr. President!

@aleixcuberes és director d’ @ingenia_pro.

Tagged with:
 

2 Responses to La Història passa davant nostre: Estats Units i Cuba

  1. Álvaro escrigué:

    I’m afraid there won’t be political transition in Cuba for a while.

    At least not while the Castro brothers still rule the island, and even after them I think it’s gonna be very difficult to create a multiparty system if the PCC handles the situation.

    Great post though,

    ;)

  2. Ingenia escrigué:

    Thank you Álvaro for stopping by and share your thoughts!

    You have been a privileged witness of the daily life in the Island so we appreciate a lot your opinions on the matter.

    Maybe it’s too early to openly talk about political transition in Cuba. The main thing is attitudes have changed and the economic door can set the terms of the new political transition to resolve Cuban political blockade. Time will be required to frame what’s going to happen.

    Let’s discuss it face to face with a good coffee! Thank you again and Merry Christmas to you and your Family!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>