Prèvia: en clau de servei públic no es pot defensar que només l’STV emetés el debat. Això només demostra desconfiança, fragilitat i poca autoestima. I si llavors només dones opció a seguir-lo per streaming, llavors assegura’t que per qüestions tècniques no quedarà. Un moment tant important com aquest requereix més alçada de mires.

 

- Salutació inicial: Creix i duu la iniciativa, ha començat l’operació de seducció més important que has tingut a les teves mans. La distància més curta entre dues persones és el somriure. El llenguatge corporal actiu i porta la iniciativa. És un bon moment per demostrar si t’apassiona el que vas a fer o no.

 

- Intervencions inicials: El moment per definir les línies mestres del debat i delimitar el camp de joc. Si mires al paper i llegeixes, ens estàs demostrant que no ens parles des del cor. I el com el que dius és important, però el com ho dius també.

Si només llegeixes, els teus seguidors s’identificaran i poca cosa més. Si parles des del cor, demostrant passió pel que sents estaràs en millors condicions que els aquelles persones que no pensen com tu comencin a baixar la guàrdia i a deconstruir els prejudicis.

- Plànols escolta: en un cara a cara no només l’atenció se centra en la persona que parla. En algun moment les càmeres punxaran la imatge de la persona que no parla i aquesta imatge ens dirà molt de la seva actitud i el seu estil.

Quan Darling parla, Salmond o bé està mirant al terra o als papers; com si s’avorrís. En cap moment mira als ulls del seu interlocutor. Se’n diu escolta activa: mirar-lo als ulls, prendre notes del que diu l’altre, actitud pro-activa. Darling per contra està constantment alerta dels plànols escolta.

A més a més Salmond no és un personatge telegènic: els independentistes no haguessin pogut triar algun altre portaveu més telegènic?

 

- No pots guanyar si no pots respondre de manera clara i senzilla les preguntes clau a l’entorn del debat. La moneda de l’Escòcia independent fou el llast i la pedra a la sabata de Salmond. Darling s’hi va regalar.

- Allunyar-se dels prejudicis i els estereotips és una bona manera de diferenciar-te. Si tots els “Debat = a crits”: no discuteixis, no interrompis, allunyat del soroll, sigues respectuós. No parlis com la gent pensa que parlaràs. No reaccionis de la manera que s’espera que reaccionis. Sorprendre és essencial per adreçar-te als que emocionalment estan lluny teu.

 

- Guanya qui aconsegueix seduir més amb la narrativa pròpia del debat: és impossible seduir a la defensiva.

 

- La realització molt amateur. Tallar les preguntes del públic -que és allò realment important i que pot marcar la diferència- per anar l’spin room… (ejem)

 

- El minut final: altre cop els debatents miren les seves notes: és el moment de l’esmatxada final i el recull dels teus millors arguments. Salmond, on és la passió i la força de la convicció?

 

- Com es va viure el debat a twitter? Molt interessant l’ànalisi que en @JamieJBarlett va fer per a @ipsosMORI

 

- I quan acaba el debat què? Abans de l’existència i la popularitat de les xarxes socials, els mitjans i els partits debatents organitzaven les spin rooms: cada partit posava a disposició dels mitjans personalitats que analitzaven el debat per donar una millor orientació a l’opinió pública/publicada.

Ara però amb les xarxes socials l’spin per guanyar l’opinió pública comença ja abans que els protagonistes pugin a l’escenari. Ja no son tant imprescindibles les diferents personalitats que desfilen davant els mitjans. Avui els ciutadans activistes es manifesten públicament durant el debat, i son autònoms per conformar-se les seves opinions pròpies, mentre els activistes d’un i altre bàndol intenten condicionar la percepció sobre qui ha guanyat el debat -diàleg de sords.

Alastair Campbell va popularitzar aquella màxima: “The new spin is no spin“. És a dir, no vulguis dir-li a la gent qui ha guanyat, ells ja ho saben. Coincideixo amb el Mestre Campbell. Ara bé, matiso: “si has perdut i ha anat malament, faràs spin; si el debat t’ha anat bé, no en faràs”. Marxaràs somrient i satisfet i això les càmeres i els ciutadans ho percebran a la primera. Els cops d’efecte sempre tant rellevants!

 

- Així doncs, qui va guanyar? Doncs ho va fer la persona que no va participar al debat i s’ho estava mirant des del sofà de Downing Street: el Primer Ministre Cameron. Sense arremangar-se ni despentinar-se . A l’acabar trucada de cortesia al laborista escocès Darling per felicitar-lo per la feina feta.

 

 

Coda final:

Quina enveja sana ens produeix des de Catalunya comprovar com la cultura política britànica respon democràticament davant el cas escocès. Allà no fa por fer-se preguntes ni buscar les respostes.  Per què no imaginar un debat aquí Rajoy-Mas?

Aleshores és quan hi caus: “si els hi fa por la resposta d’una pregunta, com han de debatre públicament donant la cara a la TV?“.

 

@aleixcuberes

Tagged with:
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>