Veneçuela i el futur de la Revolució

On 24 octubre, 2012, in Comunicació, Lideratge, by Ingenia

Durant els últims anys hem observat amb gran sorpresa com Amèrica Llatina ha ressorgit de les cendres i s’ha col·locat com a mercat preferent per als Estats Units i Europa per pal·liar la crisi.

No ens queda molt lluny l’acte celebrat pel President Electe Enrique Peña Nieto amb el president en el qual el mexicà atorgava a Espanya un salvavides per a la indústria gallega tancant un projecte multimilionari per reanimar les drassanes galegues de la mà de Pemex.

Malgrat això el punt de mira sobre l’evolució d’aquesta regió ens col·loca en els països bolivarians: Bolívia, Equador, Veneçuela i Colòmbia. Mentre l’últim es caracteritza per un govern que fa servir un llenguatge proper als centres de poder, els altres tres han optat juntament amb Cuba llançar una proposta de model estatal més atrevida que els seus veïns.

Amèrica Llatina és per tant un territori en disputa i Hugo Chávez és qui es posa al capdavant d’aquests moviments alternatius davant dels anomenats “conservadors” que mantenen una proximitat amb els Estats Units. En aquestes eleccions Hugo Chávez sens dubte ha sortit enfortit gràcies a aquests 10 punts d’avantatge sobre l’opositor Capriles i sobretot per l’índex de participació que arribava al 80%.

Però com sempre cal llegir entre línies i cal veure que Capriles i l’oposició demanen no un altre model sinó la implementació d’aquest model sense que aquest projecte es personalitzi al voltant d’un polític. Això ho podem veure en un gest que pocs mitjans i analistes han tret a la llum i és que el PSUV i el Moviment per la Unitat Democràtica estan adscrits a la quarta internacional socialista.

Aquesta aposta per la des personificació del moviment socialista veneçolà d’Unitat ha aconseguit concentrar a 2 milions de joves que es troben en un moment crucial ja que la victòria del PSUV ha desmoralitzat molts dels seus simpatitzants i militants amb només 2 mesos de marge per reagrupar i poder enfrontar-se en les eleccions regionals que seran necessàries per poder realitzar una oposició real al mandat presidencial, sent fins i tot aquestes eleccions en realitat molt més important, per la capacitat de les regions de construïr les polítiques públiques necessàries, que les presidencials.

Dins la diferenciació d’aquestes polítiques podem veure la versió de Chávez del Pla Família del Brasil sense tenir en compte els requisits que plantejava el propi programa i que Unitat apostaria per incorporar.

El desenvolupament d’una administració pública a Veneçuela que no ha existit mai (recordem que Veneçuela era una Capitania General durant la Colònia i posteriorment una província a la Gran Colòmbia) és una prioritat i Unitat urgeix a crear-la per poder controlar issues tan importants com la violència. Aquesta situació es podria convertir en realitat si aconsegueixen victòries en regions com Zulia i Bolívar que és on es troben les reserves energètiques del país.

La qüestió de la salut de Chávez és ara menys important que el futur de Capriles com a líder opositor, ja que te la tasca de seguir el camí avançant amb la mira posada en les regionals sabent que una petita fricció dins d’Unitat podria atomitzar la oposició i deixaria via lliure al PSUV en tota la legislatura.

Tagged with:
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>