Queden menys de 5 mesos perquè el sexenni de Felipe Calderon acabi i es produeixi per primera vegada en la democràcia mexicana una alternança per part de l’oposició tradicional. I és en aquest moment, mentre els carrers s’inunden del Moviment Progressista i del #Yosoy132, quan es produeix la reflexió des de Los Pinos sobre quin serà el llegat de l’administració Calderón.

I és que la ciutadania no ha estat magnànima amb l’administració de Fox i el Partit Acció Nacional sap que no pot permetre tancar un altre capítol negre.

La violència, tema oblidat en el discurs dels presidenciables, continua sent la qüestió més important ha resoldre. La xifra de morts excedeix ja els 50.000 morts i involucra ja a el Govern dels Estats Units, Guatemala i Belize gràcies a la mala política d’immigració i el tràfic d’armes dels EUA cap al sud.

El recurs presentat per l’Executiu Federal es pot explicar per tant des d’aquesta perspectiva ja que si Calderón va emprendre la Guerra contra el narcotràfic fa 5 anys no vol acabar la seva administració amb una llei que de ple mostra els pobres resultats obtinguts.

La llei que és un procés de corporativizar un sector de la població mexicana, liderada per Javier Sicília, i involucrar-la en els processos institucionals deixaria de manifest els pecats capitals del PAN al govern entre els quals es troba no haver aconseguit cap canvi de poder pacífic , no haver aprovat la Reforma Política a les Cambres i generar incertesa en les mateixes institucions que els havia portat al poder.

És clar que en els dotze anys de govern panista han predominat les erradest. La política macroeconòmica ha estat reeixida i ha deixat a un país amb uns bons ritmes de creixement (actualment 4%) i mantenint un paper important en l’escena internacional com un gran exemple de la disciplina fiscal.

La lluita actual entre el Moviment per la Pau / PRD / PRI davant l’Executiu i la bancada del PAN haurà de ser resolta per la Cort Suprema. I aquí trobem un vici més creat per l’actual executiu en les institucions ja que el que la Cort sentenciarà serà sobre el poder legislatiu i no sobre el contingut de la llei.

El cercle viciós produït per la Guerra del Narcotràfic per a la identificació i l’explotació de les víctimes en pro de la imatge del president ha estat contradictòria. Començant pel cas de Cassez en el qual Sarkozy i la Unió Europea van haver d’intervenir i va produir tensions internacionals amb els gals fins a l’actual paralització de la llei, la primera utilitzant que les víctimes estaven per sobre de les formes legals i la segona utilitzant el argument contrari, que les formes legals han d’estar per sobre de les situacions.

En veu de Jaime Sabines “Necessitem despertar per estar més desperts en aquest malson plena de gent i de sorolls” per això la postura actual de l’Executiu és equivocada i hauria de deixar tot el que li queda de capital polític en poder tirar endavant la Llei de Víctimes perquè la pròxima administració no perdi temps en aquesta qüestió. La imatge per tant que quedaria de la seva presidència si s’aconseguís aprovar la llei abans de desembre, si estaria marcada pels horrors de la Guerra contra el Narcotràfic però sens dubte estaria amb un accent sobre el respecte de la divisió de poders i del deixar fer en pro de la nació.