Ja queda menys de 15 dies perquè Mèxic celebri les seves eleccions presidencials.

La qüestió més important, d’una manera gairebé desafortunada, és que no s’hagi abordat el tema del narcotràfic com el problema central. En canvi si s’ha plantejat durant els mes de tres mesos de campanya la denúncia dels mitjans com veto players.

Mèxic ha patit una transformació complexa mitjançant la qual s’han introduït en la vida democràtica assumptes pendents, com la inexistència de mitjans públics de comunicació. L’opinió pública només depen de mitjans privats com Televisa i TV Azteca perquè candidats i governs puguin donar conèixer els seus programes.

Aquí és on destaca el moviment #Yosoy132. Primer cal assenyalar que #Yosoy132 no entra dins dels moviments globals de canvi democràtic com #OccupyLondon, #OccupyWallSt o el #15m, ja que aquests moviments centren les seves accions en la denúncia de la mercantilització ciutadana en benefici de banquers i actors financers internacionals. L’agenda d’aquests moviments ha estat l’exigència de replantejar l’Estat democràtic i del Benestar ja que aquest s’ha vist desmantellat pels mercats.

#Yosoy132 com a moviment polític patirà a partir de l’1 de juliol una transformació substancial ja que si es compleix el que vaticinen les enquestes, AMLO perdrà i l’esquerra es veurà de nou amb la necessitat de replantejar les seves accions com a oposició per aconseguir el poder. I ja moltes persones dins del país azteca es pregunten com actuarà el moviment si el resultat no li és favorable, ja que l’exercici de la construcció d’il·legitimitat que tindrà el sexenni d’Enrique Peña Nieto, que serà identificat com un producte dels mitjans informatius, l’han començat a construir ja.

El conflicte en particular que planteja el #132 és un sentiment anti-prisita sumat a una desconfiança creixent en els mitjans tradicionals de comunicació, qüestionant per tant l’hegemonia de Televisa i TV Azteca.

El concepte d’aquestes dues cases com veto players ha debilitat la idea de lluita entre classes, un tema encara polèmic central en el llibre d’Andrés Manuel López Obrador “La màfia Política i el 2012″. Sens dubte el moviment més intel·ligent que vam poder observar en totes les campanyes ja que d’aquesta manera el PRD va poder obtenir el suport d’aquestes elits. Vegem com l’exemple més notori de la inclusió d’aquestes elits en la protesta dels estudiants de la iber dels quals tradicionalment han format part d’aquesta cultura dominant.

L’ús que li dóna el #132 al concepte d’hegemonia és sens dubte molt interessant ja que conscient o inconscientment donen un exemple viu del concepte que utilitza Antonio Gramsci. L’hegemonia com a resultat d’una àmplia aliança (Telvisa-TV Asteca-EPN) per poder imposar així una lògica a la resta de la societat. És per això que a molts espanta ja que finalment la construcció del poder polític a través d’aquesta aliança recau en una idea bel·licista.
El paper de Telvisa-TV Asteca com institucions polítiques ja reconegudes per part de la joventut mexicana deixa un debat obert sobre la necessitat de la creació d’uns mitjans públics o la regulació d’aquests mitjans en la manera com informen al votant.

La pregunta central sobre el moviment i per poder saber fins on arribarà el seu impacte després de les eleccions resideix en el paper d’aliances creades dins del propi #132 i en la cristal·lització d’un programa polític propi (que no partidista). Aquí la inclusió d’altres sectors de la societat mexicana serà determinant ja que no és només els estudiants els que enfortirien el paper de l’esquerra sinó que també el paper dels moviments indígenes i agraris els que podrien donar-li aquest empenta final al paper d’oposició que jugaria el PRD.

L’alteració que ha fet el #Yosoy132 sobre les condicions que s’han donat la disputa i la negociació política durant aquesta campanya serà fonamental per entendre com actuarà l’administració peñista. Si per obtenir la legitimitat Felipe Calderón va haver d’atacar el narcotràfic, quina política adoptarà EPN? Aquesta resposta constituirà l’eix fonamental del retorn del PRI a les institucions estatals determinant de la mateixa manera el tipus d’oposició que es farà per part del moviment.

La interpretació de la violència d’uns (manifestacions, plantades) contra la violència i la dels altres (desinformació) delimitarà les capacitats d’ambdós per generar majories i donar solució als problemes estructurals als quals s’enfronta Mèxic avui.